"La història d'una escola que va aprendre a volar"

Us heu plantejat mai l'educació que reben els nostres alumnes? Què hauríem de fer per millorar el nostre sistema? Cal canviar la metodologia que utilitzem a les aules? Els nostres alumnes viuen i experimenten allò que aprenen? Què hem de fer com a mestres?... Aquestes són algunes de les preguntes que ens respòn el vídeo "La història d'una escola que va aprendre a volar" de Sílvia Martínez Grau, professora de l'escola Cor de Maria de Sabastida. 30 minuts són els que calen per descobrir el canvi metodològic, organitzatiu i d'aprenentatge que han rebut els alumnes d'aquesta escola. Sense cap mena de dubte, una inicativa que molts de nosaltres hauríem de valorar. És aquest el model educatiu més adient pel nostre centre i per al nostre alumnat? Diu una professora: encara no sé si aquest és el millor sistema pels nostres alumnes, però, el que sí que sé és que aquest és millor sistema que els que teníem abans.  

 

A mode de resum m'ha semblat interessant sintetitzar algunes de les aportacions que ens mostra el vídeo. N'estic segur que aquesta experiència ens pot ajudar a molts de nosaltres, no creieu? Agreixo, doncs, a l'autora, Sílvia Martínez per la gran tasca que ens ha compartit. Per a molts de nosaltres un model d'escola a seguir. En aquest sentit, cal felicitar també a tot l'equip directiu per creure amb els seus alumnes, amb la importància de seguir millorant l'educació d'avui, una educació cada vegada més afectada i perjudicada...

IDEA CLAU: Què ha canviat a l'escola? "L'escola necessita un canvi". 

L'HORARI

L'horari és com una xarxa de goma que s'estira, que dona vida i riquesa. Ja no és en blanc ni negre. 
A l'horari hi surten els professors i les assignatures van variant. 
Ara mirem l'horari per saber què ens toca. 


MATERIAL I ESTRUCTURA DE L'AULA

El treball a l'aula és flexible, ajuntem i/o separem les taules segons el què treballem. 
L'ordinador ens facilita el treball gràcies a Internet. 
És més fàcil treballar amb dossiers que amb llibres. 
Poder muntar les nostres pròpies fitxes ens dóna més llibertat. És molt més creatiu i està molt més adaptat a la realitat del moment. 
Ara fem excursions, treballem amb Internet i no ens limitem a resoldre fitxes. 
Els alumnes treballen d'una manera més vivencial: oloren, toquen, experimenten, treballen amb allò que els aporta la vida,...


MÈTODES D'ESTUDI

Abans, estudiar amb llibres era més fàcil: els professors ens deien el què havíem de subratllar i ens ho estudiàvem. 
Abans, tot el que apreníem ho vomitàvem. 


L'APRENENTATGE

Ara els alumnes son més reflexius, més crítics, controlen millor el seu procés d'aprenentatge.
L'expressió oral ha millorat al 100%, els nens i nenes són més expressius, saben ordenar el seu discurs, saben treballar en grup, s'organitzen.
Ara tenim en compte l'aprenentatge individual dels alumnes, no tenim uns continguts quadrats que cal seguir al peu de la lletra. 
Els nens coneixen l'entorn més proper.
Ens agrada més fer que escoltar. 
Si treballem les coses més divertides aprenem més ràpid. 
Ara anem contents a l'escola. 
La motivació és essencial per seguir aprenent. 
Els alumnes venen amb ganes d'aprendre, veuen necessari allò que estan aprenent. 


METODOLOGÍA D'APRENENTATGE
 
Hi ha un treball multidisciplinari: "ara aprenem millor, d'una manera més senzilla".
Treballar amb projectes és molt diferent que treballar amb llibres.
En aquest aprenentatge n'aprenem tots. Els pares també contribueixen en la construcció de projectes i/o d'activitats que es fan a l'aula. 
El treball en equip és fonamental (professorat, alumnes, pares). "És un aprenentatge pels nens i per a nosaltres". 
Les classes són més participatives i dinàmiques.

Comentaris

Anònim ha dit…
ostres Joel,
m' ha encantat veure el vídeo. Tot el que hi surt són plantejaments que molts ens hem fet i ens fem però que no hem arribat a resoldre del tot, encara. El que és clar és que sense una unificació d' equip no es pot fer!!!
Assumpta ( bloc 7ciències)
Magda ha dit…
Joel aquesta entrevista pinta molt i molt bé!!!
A veure si tinc una estoneta i l'escolto amb tranquilitat !!!!!!
Petonets de diumenge trempat !!!
alfredo vazquez ha dit…
Enhorabona, trasmitir pasión, es lo más divicil, porque se requiere pasión!!! Gran trabajo... no frenaros nunca!!!
El post és fantàstic! I la feina feta encomiable. M'agradaria poder-lo compartir al nostre bloc perquè la filosofia d'escola és molt semblant a la nostra.
Com sempre, els canvis neguitegen, per això des del bloc intentem aprendre també nosaltres, com a pares, que hi ha altres maneres de treballar diferents de les que varem conèixer nosaltres. Aquest post és un molt bon exemple, i penso que pot ser d'interès per a les nostres famílies.
Amb el teu permís, puc compartir-lo?
Joel Artigas ha dit…
@Assumpta Què bé que t'hagi agradat. Me n'alegro. Un exemple a seguir sense cap mena de dubte. El treball en equip és fantàstic, oi? Una abraçada.
Joel Artigas ha dit…
@Magda Sí, és un vídeo que cal mirar amb tranquil·litat. Pren-te el temps que vulguis. Aquestes experiències són fantàstiques per aprendre dels altres. :) Un petonet.
Joel Artigas ha dit…
@alfredo Gracias por el comentario. Sin duda alguna, hay que felicitar a tod@s los profesor@s. Una iniciativa que muchas escuelas deberían tener en cuenta, no? Saludos.
Joel Artigas ha dit…
@AmpaEscolaElVinyet I tant! Pots compartir tot el que vulguis, sempre que posis la referència del blog ;) Sí, és un exemple fantàstic que cal tenir en compte, a mi m'ha encantat! :) Una abraçada. Seguim aprenent.
Unknown ha dit…
Hay que felicitar tanto a los estudiantes como a los docentes que han emprendido este camino de aprendizaje.

Ninguno de "mis estudiantes" de 2º curso de carrera técnica universitaria sabe expresarse con la claridad con que lo hacen los voluntarios/as que participan en el video.
Conseguir que "alguien" conteste una pregunta lanzada al aire es un reto inalcanzable.
En los exámenes de "teoría" de los conceptos más básicos, o no contestan o lo hacen al pie de la letra tal como lo tienen en "el dosier básico que les doy para centrarles las ideas".
No cambies ni una coma de los problemas porque dirán que eso no lo han dado. Son "como loritos que no saben hablar".
Pero la universidad sigue buscando la excelencia "regalando aprobados".